FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dinovena lletra de l'alfabet grec (τ, Τ). Vint-i-dosena i última lletra dels alfabets hebreu i arameu. Símbol sagrat egipci per a significar el triomf de la vida sobre la mort. Creu de tau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de l'Església cristiana d'Egipte. A l'alta edat mitjana, habitant d'Egipte. Relatiu o pertanyent als coptes o a llur religió. Església copta. Art copte. Llengua semítica, avui extingida, derivada de l'antic egipci i conservada com a idioma litúrgic. Relatiu o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'aparcament de vehicles o per a senyalitzar un punt singular. Piló quilomètric. Construcció massissa, de quatre costats i un poc atalussada, que servia de portalada dels temples en l'art egipci. Pesal. Pila 10 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Grup dels quatre que configuren la classificació de totes les famílies tipogràfiques: romà antic, romà modern, egipci i pal sec. família de manuscrits Grup de còdexs d'un text amb variants i errors comuns que permeten suposar-los derivats d'un mateix model [...]