21.
llença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ormeig de pesca que consisteix en un ham lligat a un cordill que es cala amb un pedral o plom i un suro. Cordill posat tibant entre dos punts en pujar una paret, un marge, etc. [...]
|
22.
embrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
embrancar-se en el nostre arbret. Un ormeig, un ham, una corda, etc., enrocar-se. Ficar-se en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida. S'han embrancat en una guerra d'arguments. La prudència li aconsella de no embrancar-se a escatir la veritat. [...]
|
23.
llengüeta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lamineta mòbil en el tub de certs instruments de vent, que produeix el so amb les seves oscil·lacions. Peça mòbil que forma la paret posterior del calaix de llançadora en el teler mecànic. Part de la punta d'un ham, d'una sageta, etc., que forma un angle agut amb el seu cos i fa que l'instrument [...]
|
24.
palangre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de pesca que consisteix essencialment en una llarga corda, la mare, d'on pengen una munió de cordetes o braçolades proveïdes d'un ham. Lluç de palangre. Fil retort de cànem o de lli, compost de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprat especialment en l'ormeig de palangre. [...]
|
25.
desenrocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desaferrar (un ormeig, una corda, etc., enrocats). Ell sol no podia desenrocar el fil. A causa de les onades, primer l'ham s'ha enrocat i després s'ha desenrocat. Treure (una persona, una bèstia) del lloc on està enrocada. El rabadà ha desenrocat un xai. Una persona o una bèstia, sortir del lloc [...]
|
26.
paleta 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o allibera les dents de la roda d'escapament. Extrem superior de l'ham, eixamplat per tal que el cordill que hi és lligat no s'escorri. Palet² [...]
|
27.
doblar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
promontori, etc.) i posar-se a l'altre costat. La cima de la canya de pescar, fer un petit moviment quan el peix mossega l'ham. Dividir (una ratlla d'un text imprès). Acabar (una línia d'un vers) a la ratlla precedent o a la següent quan la justificació resulta insuficient. Proveir (una pel·lícula) de [...]
|
28.
pèl
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
superfície de certes robes, borrissol. Perdre el pèl una roba amb el fregadís. Un vellut de pèl llarg. pèl de seda [o pèl de cuca] Fibra molt resistent i brillant, actualment de plàstic monofilament, que per un cap es lliga a l'ham i per l'altre al cap del fil d'una canya de pescar, fluixa d'ham, etc. Fibra [...]
|
29.
ploma 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adornat amb una ploma d'estruç. Un ventall de plomes. Un coixí de ploma. ploma tectriu Ploma que cobreix la base de les plomes de la cua o les ales d'un ocell. ploma de gall Ploma blanca que es lliga, com a esquer, a un ham. Ploma d'oca i d'altres ocells que, tallada convenientment, serveix per a escriure [...]
|
30.
canya
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'anella i la creu. canya de la mitja Part que cobreix la cama. canya de pescar Estri de pesca fluvial o marítima constituït bàsicament per una tija d'un cap de la qual penja un fil proveït a l'altre cap d'un ham o de diversos. canya del pulmó Tràquea 1. canya del rem Part més prima del rem. canya del timó [...]
canya
![]() |