m 1 [descontento] disgust, descontentament, malcontentament. 2 [enojo] enuig, empipament, empipada f, enfelloniment, enfuriment. 3 causar enfado enfadar, enutjar, empipar, irritar.  [...]

-da adj 1 [participio pasado de hallar] trobat -ada. 2 encontrarse bien (o mal) hallado trobar-s'hi bé (o malament), trobar-s'hi a gust (o a disgust). En todas partes se encuentra bien hallado, a tot arreu s'hi troba bé.  [...]

m 1 [desabor] insipidesa f, dessabor m [o f], fadesa f. 2 fig disgust. 3 fig [pena] pena f, pesar, amargor f, contrarietat f.  [...]

m 1 [palo] vara f, pal. 2 garrotada f, vergassada f. 3 fig i fam [rapapolvo] allisada f, arrambatge, renyada f. 4 fig, fam i p fr [disgusto] trasbals, disgust.  [...]

f 1 [sabor] amargor, amarguesa. 2 fig amargura, amargor. La amargura de la derrota, l'amargor de la derrota. 3 fig [aflicción] disgust m, maldecap m. Darle muchas amarguras, donar-li molts disgustos.  [...]

m 1 [insipidez] insipidesa f, fador f. 2 fig adustesa f, aspror f, aspresa f. Siempre habla con desabrimiento, sempre parla amb adustesa. 3 fig [pena] tristesa f, pesar, disgust. Sintió desabrimiento, va sentir molta tristesa.  [...]

m 1 fam [rabieta] enrabiada f, cop de geni. 2 fam [disgusto] enrabiada f, disgust. 3 dar un berrinche a uno [tenerlo] tenir algú una enrabiada. 4 dar un berrinche a uno [hacer rabiar] fer enrabiar a algú.  [...]

no hi ha gust sense disgust, qui vol un gust ha de tenir un disgust, darrere un gust ve un disgust. 24 que da gusto d'allò més bé, que és una meravella, que fa goig de veure, que enamora, a meravella. Baila que da gusto, balla d'allò més bé. 25 que da gusto que és una meravella, d'allò més. Este [...]

m 1 p fr [insipidez] fadesa f, fador f, insipidesa f. 2 p fr [mal gusto] regust, sentida f, sentor f. 3 disgust. Los hijos solo le dan disgustos, els fills no li donen sinó disgusts (o disgustos). 4 [desaveniencia] disputa f, baralla f, discussió f. Ha tenido un disgusto con su suegra, ha tingut [...]

llegar tarde!, afanya't, que arribarem tard!6 de no te menees (o de los de no te menees) que déu-n'hi-do, de consideració, dels grossos. Le van a dar un disgusto de los de no te menees, li donaran un disgust que déu-n'hi-do.  [...]