1 excrement. 2 (Usat com a interjecció de contrarietat, disgust, etc.) mel!(euf.) 3 brutícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Estímul desagradable i indesitjable per a l'organisme que provoca respostes motores de rebuig o d'allunyament i respostes emocionals de disgust. [...]

m 1 [desabor] insipidesa f, dessabor m [o f], fadesa f. 2 fig disgust. 3 fig [pena] pena f, pesar, amargor f, contrarietat f.  [...]

1 desordre. 2 disgust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descontentació despagament malcontentament disgust despit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

m 1 [palo] vara f, pal. 2 garrotada f, vergassada f. 3 fig i fam [rapapolvo] allisada f, arrambatge, renyada f. 4 fig, fam i p fr [disgusto] trasbals, disgust.  [...]

f 1 [sabor] amargor, amarguesa. 2 fig amargura, amargor. La amargura de la derrota, l'amargor de la derrota. 3 fig [aflicción] disgust m, maldecap m. Darle muchas amarguras, donar-li molts disgustos.  [...]

Qualsevol tipus de paràlisi (paraplegia, hemiplegia, monoplegia, laringoplegia, etc.) esdevinguda dins de la fenomenologia variada de la neurosi histèrica, actualment molt poc freqüent, desencadenada per una preocupació, un disgust o per traumes emocionals. [...]

adj 1 [pesant, feixuc] grave. 2 fig grave. Una malaltia greu, una enfermedad grave. 3 fig [digne] grave, serio -ria, solemne. És un home greu, es un hombre grave. 4 saber greu [causar disgust] saber mal, sentirlo (o sentirlo en el alma). Li sap greu que no hi hagis anat, le sabe mal que no hayas [...]

m 1 [insipidez] insipidesa f, fador f. 2 fig adustesa f, aspror f, aspresa f. Siempre habla con desabrimiento, sempre parla amb adustesa. 3 fig [pena] tristesa f, pesar, disgust. Sintió desabrimiento, va sentir molta tristesa.  [...]