FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clar a la visió, clar a l'enteniment, talment que no pot donar lloc a dubtes. És una veritat evident: no cal demostrar-la. És evident que ell ho sap. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, prendre's una satisfacció d'un pesar, d'un disgust, d'un dany, etc., que ha rebut d'algú altre. Ara m'he revenjat del seu menyspreu. Ell me'n va fer una de grossa, però ara me n'he pogut revenjar. Esperava poder revenjar-se quan fos l'hora. Algú, prendre sobre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al personatge mitològic Orfeu o a la literatura i als ritus atribuïts a ell. Himnes òrfics. Misteris òrfics. Seguidor o partidari del moviment religiós de l'orfisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en els excrements, que intervé en llur descomposició i que els usa principalment com a recurs alimentari per a ell o per a la seva descendència. Organisme copròfil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribuir (a algú) una culpa, la culpa d'alguna cosa. No el culpeu injustament: ell és ben innocent. El culpaven de la ruïna familiar. No pots culpar-lo del teu fracàs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar expansió (a un sentiment). Versificaven per esplaiar llur malenconia. Donar expansió als propis sentiments. Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m'escolta quan li conto les meves penes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum, disposició adquirida per la repetició d'un mateix acte. Contreure una habitud. Perdre una habitud. Això esdevingué en ell una habitud. Aquest estiu anirem a Ribes com d'habitud. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, descansar sobre una altra. Perseverar a dir, a fer, etc., especialment a demanar. Ell insistia en el seu propòsit. És inútil que insisteixis: no aconseguiràs el que demanes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és traïdor envers qui confia en ell. És un home pèrfid: pobre del qui hi confia. El pèrfid va mancar a la fe jurada. Fredament maligne. Un llenguatge pèrfid. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost binari del seleni amb elements més electropositius que ell. Dianió de fórmula Se2-, derivat formalment del selenur d'hidrogen per pèrdua d'ambdós àtoms d'hidrogen. [...]
