La forma normativa d'aquest cognom és Pagès. Les variants prenormatives Pachés, Pages i Pagés no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]

majoria dels acabats en -ès: burgès, encès, entès, entremès, espès, francès, imprès, interès, pagès; Penedès, Vallès, etc. la majoria dels acabats en -èn: edèn, mossèn; aprèn, comprèn, ofèn, reprèn, etc. En mots plans: els infinitius com ara atènyer, conèixer, convèncer, empènyer, estrènyer [...]

superfície de la Terra considerada en ella mateixa, o com a pertanyent a un individu, a un poble. Per exemple: Aquesta no és la seva terra natal. Quan fa referència al material bla de la crosta terrestre aprofitat per a l'agricultura. Per exemple: Avui el pagès ha començat a conrear la terra.  [...]

de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès [...]