Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
La paraula fax prové de la reducció del mot facsímil. Fa referència al procediment emprat per transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d'impressió per a la recepció. Amb aquest significat també es pot [...]
L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple:
Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada.
Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir.
Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res.
Com es pot [...]
El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic.
S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a [...]
mots que es prenen com a base, funcionen com qualsevol altre mot de la llengua. En conseqüència, s'accentuen segons les regles generals d'accentuació. Per exemple:
mòdem (de modulator i demodulator)
crònut (de croissant i dònut)
[...]
Fitxa
6595/4Darrera versió: 16.10.2015
Títol
topònims i gentilicis del País Valencià
Resposta
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca Alt Millars, l': de l'Alt Millars Alt Palància, l': de l'Alt Palància Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca Baix Maestrat, el: maestratenc -enca Baix Segura, el: del Baix Segura Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina Camp de Túria, el: turienc -a Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés Castelló de la Plana: castellonenc -a Catarroja: catarrogí -ina Cirat: cirater -era Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana Comtat, el: del Comtat Costera, la: de la Costera Dénia: denier -a Elda: eldenc -a, elder -a Elx: elxà -ana Énguera: enguerí -ina Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana Marina Alta, la: de la Marina Alta Marina Baixa, la: de la Marina Baixa Morella: morellà -ana Novelda: novelder -a Ontinyent: ontinyentí -ina Oriola: oriolà -ana Plana Alta, la: de la Plana Alta Plana Baixa, la: de la Plana Baixa Plana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena Ports, els: dels Ports Racó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús Requena: requenenc -a Ribera Alta, la: riberenc -a Ribera Baixa, la: riberenc -a Sagunt: saguntí -ina Safor, la: saforenc -a Serrans, els: serrà -ana Sogorb: sogorbí -ina Sueca: suecà -ana Torrent: torrentí -ina València: valencià -ana Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó Vila Joiosa, la: viler -a Villena: villener -a Vinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà Vinaròs: vinarossenc -a Xàtiva: xativí -ina
Xelva: xelvà -ana Xiva: xivà -ana
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúsculesiminúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
Fitxa
6595/4Darrera versió: 16.10.2015
Títol
topònims i gentilicis del País Valencià
Resposta
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca Alt Millars, l': de l'Alt Millars Alt Palància, l': de l'Alt Palància Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca Baix Maestrat, el: maestratenc -enca Baix Segura, el: del Baix Segura Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina Camp de Túria, el: turienc -a Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés Castelló de la Plana: castellonenc -a Catarroja: catarrogí -ina Cirat: cirater -era Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana Comtat, el: del Comtat Costera, la: de la Costera Dénia: denier -a Elda: eldenc -a, elder -a Elx: elxà -ana Énguera: enguerí -ina Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana Marina Alta, la: de la Marina Alta Marina Baixa, la: de la Marina Baixa Morella: morellà -ana Novelda: novelder -a Ontinyent: ontinyentí -ina Oriola: oriolà -ana Plana Alta, la: de la Plana Alta Plana Baixa, la: de la Plana Baixa Plana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena Ports, els: dels Ports Racó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús Requena: requenenc -a Ribera Alta, la: riberenc -a Ribera Baixa, la: riberenc -a Sagunt: saguntí -ina Safor, la: saforenc -a Serrans, els: serrà -ana Sogorb: sogorbí -ina Sueca: suecà -ana Torrent: torrentí -ina València: valencià -ana Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó Vila Joiosa, la: viler -a Villena: villener -a Vinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà Vinaròs: vinarossenc -a Xàtiva: xativí -ina
Xelva: xelvà -ana Xiva: xivà -ana