Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

casualidad

f
1 casualitat.
2 dar la casualidad [suceder] resultar, ocórrer, succeir. Dio la casualidad que ya se conocían, va resultar que ja es coneixien.
3 dar la casualidad [casualmente] ésser una casualitat, per casualitat, casualment, per atzar. Y dio la casualidad que yo salía en ese momento, i fou una casualitat que jo sortís en aquell moment, per casualitat jo sortia en aquell moment.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions