11.
anterior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abans. L'any abans. La plana abans. antecedent precedent. El capítol precedent, l'immediatament anterior. preexistent, que existeix anteriorment. preliminar, que precedeix i prepara l'objecte principal. previ, que s'esdevé precedint quelcom. davanter, que va davant o està posat davant [...]
|
12.
seguir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 anar darrere (d'algú) estalonar(algú), anar immediatament darrere d'algú. perseguir, seguir obstinadament algú per obtenir-ne alguna cosa. Em persegueix a totes hores: no me'n desempallegaré fins que li concedeixi el que em demana. rastrejar, seguir el rastre. El gos rastrejava la llebre [...]
|
13.
després
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aprés posteriorment segonament en segon lloc ulteriorment a poc d'espai, una mica després. arran, immediatament després. La revolta esclatà arran de la mort del rei. més tard més enllà. No és aquella casa blanca: és la de més enllà, la que ve després. acabato en acabat. I acabat, que faràs? al [...]
|
14.
preparar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aprestar aparellar agibellar. Agibellar l'enciam. Una cosa mal agibellada. disposar organitzar apromptar, posar una cosa en estat de servir-se'n immediatament. adobaro amanir. Amanir un llum, preparar-lo. Amaneix-te a fer-ho. Adobar de menjar, de dinar, etc., preparar-lo. abillar. Abillar el [...]
|
15.
cremar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Consumir-se, una cosa, per l'acció del foc. caliuejar, fer encara caliu una cosa apagada. El foc que van fer ahir vespre encara caliueja. deflagrar, cremar amb combustió ràpida. Els feixos, ruixats amb petroli, van deflagrar immediatament. flamejar(->), fer flam, llançar flama [...]
|
16.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la [...]
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats. c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres. 2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions: a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |