11.
anterior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abans. L'any abans. La plana abans. antecedent precedent. El capítol precedent, l'immediatament anterior. preexistent, que existeix anteriorment. preliminar, que precedeix i prepara l'objecte principal. previ, que s'esdevé precedint quelcom. davanter, que va davant o està posat davant [...]
|
12.
seguir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 anar darrere (d'algú) estalonar(algú), anar immediatament darrere d'algú. perseguir, seguir obstinadament algú per obtenir-ne alguna cosa. Em persegueix a totes hores: no me'n desempallegaré fins que li concedeixi el que em demana. rastrejar, seguir el rastre. El gos rastrejava la llebre [...]
|
13.
després
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aprés posteriorment segonament en segon lloc ulteriorment a poc d'espai, una mica després. arran, immediatament després. La revolta esclatà arran de la mort del rei. més tard més enllà. No és aquella casa blanca: és la de més enllà, la que ve després. acabato en acabat. I acabat, que faràs? al [...]
|
14.
preparar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aprestar aparellar agibellar. Agibellar l'enciam. Una cosa mal agibellada. disposar organitzar apromptar, posar una cosa en estat de servir-se'n immediatament. adobaro amanir. Amanir un llum, preparar-lo. Amaneix-te a fer-ho. Adobar de menjar, de dinar, etc., preparar-lo. abillar. Abillar el [...]
|
15.
cremar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Consumir-se, una cosa, per l'acció del foc. caliuejar, fer encara caliu una cosa apagada. El foc que van fer ahir vespre encara caliueja. deflagrar, cremar amb combustió ràpida. Els feixos, ruixats amb petroli, van deflagrar immediatament. flamejar(->), fer flam, llançar flama [...]
1 v. intr. Consumir-se, una cosa, per l'acció del foc. caliuejar, fer encara caliu una cosa apagada. El foc que van fer ahir vespre encara caliueja. deflagrar, cremar amb combustió ràpida. Els feixos, ruixats amb petroli, van deflagrar immediatament. flamejar (→), fer flam, llançar flama. fogallejar, flamejar i espurnejar, una cosa encesa. brasejar, fer brasa, un foc. blandar, fer flama. ablamar-se, íd. estar calent (o brusent, o roent, o abrusador, o abrasador), estar una cosa molt calenta fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte. Ant. Apagar-se. Esblamar-se. Entebeir-se. Refredar-se. 2 v. tr. Consumir una cosa per l'acció del foc. foguejar. Li van foguejar la ferida. fogonejar, cremar superficialment. incendiar (→) encendre (→) abrasar, convertir una cosa en brasa ardent. L'incendi abrasà tot el bosquet. abrusar o brusir, sotmetre a l'acció del foc. deflagrar, fer deflagrar una substància. Una guspira deflagrà la caixa oberta de dinamita. carbonar o carbonejar, cremar la llenya per convertir-la en carbó. calcinar (ossos) carbonitzar, reduir un cos orgànic a carbó. El cos de l'accidentat estava carbonitzat. incinerar, reduir un cos orgànic a cendra. En els països civilitzats un gran percentatge de gent es fa incinerar, en lloc d'enterrar. bleir. Ho he deixat anar perquè em bleïa les mans. Fa un sol que bleeix. cauteritzar, cremar un teixit orgànic amb un càustic qualsevol. gasar, cremar amb gas. socarrar, cremar exteriorment. socarrimar, socarrar lleugerament. torrar, cremar superficialment, especialment una substància orgànica. bofegar, cremar superficialment fent sortir bòfegues. refregir, cremar un menjar. Cp. rostir, escaldar, escalivar sobtar-se, coure's massa, superficialment, un menjar per excés de foc. solar-se, cremar-se la sola del pa. 3 Afectar una cosa de manera que suggereix l'acció destructora del foc. sulsir o salsir, dessecar, esp. el sol una cosa sucosa, com les plantes. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
16.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la [...]
|