1.
davant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En combinació amb de, sola o amb un possessiu, expressa relacions que denoten: Posició al cantó de la cara o en aquell cantó devers el qual hom avança. Era davant meu. Anava davant nostre. La casa és davant mateix de l'església. Situació en [...]
|
2.
de sobines
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajagut boca amunt. caure una cavalleria de sobines Quedar en terra amb el cap entre les cames del davant. [...]
|
3.
abreviació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reducció gràfica d'un mot o d'una frase per mitjà d'abreviatures, sigles, acrònims, etc. [...]
|
4.
de 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Al voltant del pou. Al darrere de tothom. Damunt de la taula. Davant de la casa. Dalt del campanar. Darrere certs substantius, un exemple particular de la classe designada per aquests. La ciutat de Manresa. La vila de Calella. El regne d'Itàlia. L'illa de Mallorca. El desert del Sàhara. El [...]
|
5.
de 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra d D. [...]
|
6.
de-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. des-. [...]
|
7.
de bocadents
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De cara a terra. Jeure en terra de bocadents. [...]
|
8.
de bracet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'avantbraç de l'un repenjat en l'avantbraç de l'altre. Els nuvis anaven de bracet. [...]
|
9.
de copdescuit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'improvís. [...]
|
10.
de debò
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Realment, no de per riure. M'he fet mal de debò. És una noia intel·ligent de debò. [...]
|