Cp. interjecció, imprecació, apòstrofe crit, expressió, demostració. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 aclamació. 2 gràcies!. 3 Usat com a interjecció: Ant. Mori! A baix! A baix els tirans!. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 excrement. 2 (Usat com a interjecció de contrarietat, disgust, etc.) mel!(euf.) 3 brutícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 endarrere arrere 2 vade retro!, expressió llatina que significa enrere en sentit d'interjecció. fes-te enllà! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Interjecció amb què un jugador adverteix a l'altre que el rei d'aquest està en escac. xec! sus!(ant.). Sus i mat! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Interjecció que denota estranyesa, admiració, enuig. carall! carai! carat! caratxos! caraina! mosca! Cp. la forma intensiva carallot, usada vulgarment com a despectiu, aplicat a una persona toixa. beneit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ovació, esclat d'aplaudiments, de manifestacions d'entusiasme. bravo. Des d'aquí se sentien els bravos de la gent. víctor, crit de joia amb què s'aclama algú. hurra(interjecció usada com a substantiu, semblant a bravo) visca, íd. Els aplaudiments i els visques de la generació no volien acabar [...]

i prou!) ja n'hi ha prou! ja està bé! Cp. La interjecció alto!, usada per a fer que hom interrompi un discurs o una tasca qualsevol. 4 Tenir-ne prou: Bastar. Estar servit, es diu no solament parlant del menjar, sinó també, irònicament, de dificultats, penes, cops, coses desagradables. Manuel [...]

tenir miraments envers tothom. deferència obsequiositat bondat finesa esguard. Tenir esguard envers algú. contemplació. Li demanà que per contemplació seva volgués acordar-li aquest favor. S'usa generalment en pl.: sense contemplacions. amatença 3 Interjecció. alerta! ull viu! 4 Amb atenció [...]