títol nobiliari: L'imaginari popular diu que el comte Arnau vivia al castell de Mataplana.
Compte, acció de comptar, càlcul d'una quantitat: He perdut el compte dels cops que li he dit que calli; un compte corrent. També és habitual com a interjecció, per dir 'alerta': Compte, no caiguis!
[...]
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
': fer el bé, els béns de la família;
quan és un adverbi: Balla bé;
quan és una conjunció: Vindrà ell o bé ella;
quan és una interjecció: Bé, hem guanyat!
S'escriu be, bens en els casos següents:
amb el significat d''anyell': un be negre, be al forn, Els bens pasturen;
quan és el nom de [...]
): Mare, què dius?; Doctora, és greu?; Senyors, hem de marxar.
Nom o adjectiu amb caràcter afectiu o d'improperi: Gràcies, amor!; Calla, beneit!
Nom col·lectiu: Família, us quedeu a sopar?
Els vocatius poden anar sols, acompanyar una oració o una interjecció, i poden coordinar-se entre ells. Per [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.
El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per [...]
La interjecció alto! es fa servir per fer que algú es deturi en una marxa, correguda, etc., que interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l'execució d'alguna cosa. Per exemple: Us ho torno a repetir: alto!
El mot alto també és un substantiu que designa l'arrest o parada que fan els soldats [...]
Hi ha contextos en què el complement directe d'un verb transitiu no cal que s'expliciti perquè queda sobreentès: és el que s'anomena ús absolut del verb.
Es troba aquest ús absolut en mots o expressions que s'utilitzen com a interjecció. Per exemple: mira, escolta, ja veus, veuràs, saps?, etc [...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
qui arribarà primer, avui.
Vejam si no tindrem temps de fer-ho tot.
La interjecció aviam cal utilitzar-la, només, en llenguatge oral i col·loquial:
Aviam si ets capaç d'atrapar-me!
[...]
... llestos... ja!
Preparats? Llestos? Ja!
Les interjeccions preparats!, llestos! i ja! tenen un ús en l'àmbit dels esports, d'on sembla que deriva l'ús col·loquial de l'expressió. Tot i això, en català, en l'àmbit de la llengua general, es fa servir també la interjecció va! per provocar l'inici d'una acció [...]
