FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., amb les mans o potes anteriors aplicades al tronc d'un arbre, a una columna, a una torre, etc., s'aplica a una figura humana o animal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Palmera de tronc llis i anellat i fulles pinnades, sovint arquejades, originària de l'illa de Lord Howe i cultivada com a ornamental (Howea belmoreana i H. forsteriana). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el tronc configurat de tal o tal manera. Ésser una dona ben cossada. Que porta el vestit ben ajustat al cos. Ella sempre va ben cossada, mal cossada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té fulla. Un arbre fullat. Que fa fulls. Una pasta fullada. En heràld., que té les fulles d'un esmalt diferent de l'esmalt del tronc. Un arbre fullat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l'extremitat inferoposterior del tronc. El malalt, asseieu-lo al costat del foc. Asseieu-vos en aquesta cadira. Asseu-te a terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seguit de cingles, cingle que s'estén tot al llarg d'un serrat, d'una serralada. Part del tronc dels equins darrere les extremitats anteriors per on es col·loca la cingla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'especejar; l'efecte. Acció de dividir longitudinalment un tronc d'arbre o roll, serrant-lo, i el fet de treballar-ne les peces obtingudes fins a aconseguir posts de mides comercials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi gràcies al qual els béns d'una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d'on procedeixen, en casos de successió sense deixar descendents i sense haver fet testament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
petita, amb el tronc subquadrangular o de secció arrodonida, sense crestes, pell llisa i color dorsal fosc amb taques arrodonides sobre fons roig, que habita la meitat oest de la península Ibèrica (Triturus boscai). tritó marbrat Tritó verd. tritó palmat Tritó de mida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el tronc d'un esmalt diferent del de les fulles. Que té el mànec d'un esmalt diferent del del ferro o punta, s'aplica a una llança. [...]
