Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 231.253

141. Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu: tindre o tenir vindre o venir També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc. En els registres formals, però, les formes més generals [...]
142. lliurable i entregable
Font Fitxes de l'Optimot
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
143. anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.  En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
144. parlar-ne i parlar-ho
Font Fitxes de l'Optimot
El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple: Van parlar de literatura.  (En van parlar.) Són tertúlies [...]
145. blocatge de Wilson
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Forma més habitual de blocatge de la branca dreta, caracteritzat per la presència de la derivació D I de l'electrocardiograma d'una onda R alta i estreta seguida d'una onda S ampla i de baix voltatge. [...]
146. Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Font Fitxes de l'Optimot
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents: la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar [...]
147. 'més... que' o 'més... de'?; 'menys... que' o 'menys... de'? / Els quantificadors comparatius: 'tan', 'tant', 'més' i 'menys' / Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Font Fitxes de l'Optimot
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).  1. Comparatives d'igualtat [...]
148. peix
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, amb quatre barbellons grossos a cada maxil·lar, que és d'origen americà (Ictalurus melas). peix guitarra Peix de la família dels rinobàtids, amb les aletes pectorals soldades al cap, molt poc freqüent a la nostra mar (Rhinobatos rinobatus i R. cemiculus). peix lloro [...]
149. denominacions d'Algèria
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Algèria, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Algeriana Democràtica i Popular. El codi ISO que representa aquest país és DZ. [...]
150. Majúscules i minúscules en pactes, tractats, acords, declaracions i compromisos
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple: el Pacte Nacional per la Llengua el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics el Compromís de Casp el Tractat de No [...]
Pàgines  15 / 23.126 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  Següent >>