FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 agafar. Aquests arbres no agafen. prendre. Una terra on l'herba no pren. posar arrels radicar 2 Fig. prosperar. 3 (arrelar-sepron.) establir-se. 4 inveterar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Enganxar 2. Una planta o un empelt, arrelar. Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure. No poder separar-se o deseixir-se (d'algú o d'alguna cosa). S'aferra a la seva dona. S'ha aferrat als antics costums i no vol canviar. Obstinar-se (en una cosa). S'aferra a la [...]