presenta les variants haguem i hagueu, cal evitar aquestes formes en els registres formals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.5.1c)
[...]
són acceptables. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2c)
[...]
Fitxa
7938/4Darrera versió: 18.05.2023
Títol
Pronúncia dels mots jo, ja
Resposta
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies són acceptables.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2c)
diftong les formes femenines dels adjectius acabats en -cu. Per exemple, tant es pot pronunciar cons-pí-cu-a, in-nò-cu-es, và-cu-a com cons-pí-cua, in-nò-cues, và-cua.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b)
[...]
presenta la informació, segons si és coneguda o nova en el discurs. Així, en general, primer es presenten els elements coneguts i tot seguit s'hi afegeix la informació nova. Per exemple:
El portaveu donarà les dades (el portaveu és l'element conegut i donarà les dades és la informació nova).
Donarà les [...]
directe, per dir 'emprar útilment l'avinentesa'. Per exemple:
Aprofita i no t'ho pensis, és una gran oportunitat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.2g)
[...]
, tinguin també una forma escrita que reflecteix aquesta pronúncia sense la d intervocàlica: mascletà, fideuà. En general, però, cal evitar aquestes grafies populars.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.3.3)
[...]
Fitxa
7938/4Darrera versió: 18.05.2023
Títol
Pronúncia dels mots jo, ja
Resposta
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies són acceptables.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2c)