Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposiciķ amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:
Estā d'acord amb el preu del pis.
No m'he trobat mai amb la cartera buida.
Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposiciķ amb per a o de. Per exemple:
No estā d'acord a pagar-li l'entrada de la hipoteca. (o bé ...de pagar-li l'entrada de la hipoteca)
No m'he trobat mai d'anar a comprar sense diners.
També regeixen amb les expressions haver-n'hi prou i tenir-ne prou. En aquests casos, davant d'infinitiu es pot mantenir amb en tots els registres, malgrat que en alguns contextos el complement també es pot introduir amb de. Per exemple:
Crec que no n'hi ha prou amb disculpar-se. (o bé ...no n'hi ha prou de disculpar-se)
Amb llegir quatre ratlles del llibre, ja en té prou. (i no De llegir quatre ratlles del llibre, ja en té prou)
Cal tenir en compte que la preposiciķ amb també pot introduir un complement de mitjā o instrument, que no és regit. En aquests casos, davant d'infinitiu, en registres formals també és preferible canviar la preposiciķ amb per de. Per exemple:
L'amenacen d'esbombar intimitats a la xarxa.
Finalment, un cas particular sķn les estructures en quč hi ha simetria entre el subjecte i el complement verbal, com ara una cosa tenir relaciķ amb una altra o una cosa tenir a veure amb una altra. En aquestes estructures, la preposiciķ amb es manté en qualsevol registre. Per exemple:
Per desgrācia, haver fet més d'un māster no té relaciķ amb aconseguir una bona feina.