1 Actitud d'una persona. arrogància insolència ultracuidança importunitat, qualitat d'importú. 2 Acció impertinent. cabronada. No vull aguantar cabronades de ningú. inconveniència indiscreció despropòsit irreverència(contra les coses tingudes per santes) disbarat, cosa dita o feta [...]

1 vague insegur no clarament definit indefinit imprecís variable. Temps variable. confús incert 2 Dit d'una persona que no sap decidir-se. vacil·lant perplex dubtós. Sempre el veig dubtós, sense saber quina determinació prendre. indeterminat expectant, es diu esp. de l'actitud d'una persona [...]

calar, endevinar les intencions, raons, etc. filar, íd. tocar-hi. Saps qui ho ha fet? —No, no hi toco. olorar ensumar encertar ensopegar descobrir llegir, endevinar els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud o expressió, etc. caure-hi(en alguna cosa) tenir nas tenir bon cop d'ull [...]

(acovardir-sepron.) agallinar-se. Davant l'actitud arrogant d'aquells botiflers s'agallinà lamentablement. arronsar-se(fig.), perdre el coratge. Semblava decidit a fer-ho, però a la primera dificultat es va arronsar. esbafar-se, perdre l'ànim. encongir-se(fig.). A l'hora dels exàmens s'encongeix i no sap [...]

1 readaptar, tornar a adaptar. ajustar. Ajustar un vestit del pare per al fill. acomodar. Acomodar una poesia a una música. coaptar, adaptar l'una a l'altra dues parts. contemperar. Contemperar la pròpia actitud a les circumstàncies. conformar. Conformar la conducta a les exigències del càrrec [...]

la paret(fig.), obstinar-se a no accedir a quelcom. fer el bot, obstinar-se en una actitud. voler fer entrar el clau per la cabota, obstinar-se a fer una cosa impossible. Ant. Desentossudir-se. Desentestar-se. Cedir. Manuel Franquesa i [...]

deposar. Deposar el seu orgull, la seva actitud. desapropiar-se. Es desapropià de totes les coses mundanes. despullar-se(fig.). Despullar-se del poder. sacrificar(una cosa), renunciar-hi per a l'obtenció de quelcom d'altre. deixar-ho córrer plegar banderes(fig.), [...]

. deposar(el seu orgull, la seva actitud). evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava. deshabitar, deixar la casa on hom habitava. girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.). plantar(fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el [...]

religió. lliurepensador, dit del qui té una actitud filosòfica que consisteix a no prendre com a norma de vida més que la raó i l'experiència. racionalista, el qui funda sobre la sola raó les seves creences religioses. Expressió nascuda a Europa al s. XIX. impiuo impiadós, que mostra menyspreu envers [...]

aclofar-se, abaixar-se, deixar-se anar fins a asseure's sobre les cames; també, anar-se abaixant un sostre, un arc, una volta, etc. agemolir-se, abaixar el cos, esp. en actitud de submissió. aclucar-se. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat. encorbar-seo corbar-se, abaixar-se corbant el cos [...]