FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb les seves proeses. Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar. Una veu que encanta tothom. L'encanta cuinar. Una bellesa, una gràcia, que encanta. Una veu que encanta a tothom. Li encanta cuinar. Restar immòbil contemplant una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser atret (envers una persona o una cosa) fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjar honor, riqueses. Tothom desitja la felicitat. Sempre havia desitjat aquell home. Desitjava una gran victòria per al seu equip. Jo desitjo la seva felicitat. deixar a desitjar Ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exclamació emprada per a demanar una cosa que hom desitja tenir tot seguit, per a donar pressa, etc. Vinga la música! Expressió emprada per a indicar el caràcter apressat, insistent o durador d'una acció o d'un objecte. Al ball, tothom vinga donar voltes i més voltes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Aquesta casa és un infern. Passar una vida d'infern. Lloc retret, subterrani, on es guarden coses que no convé que vegi tothom, on es recullen els solatges d'una operació, on hi ha el motor de certs mecanismes, etc. L'infern d'una biblioteca, d'un museu. L'infern d'una premsa d'oli [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracció del mot ca, 'casa', i l'article en. A can Joan. anar-se'n a can Pistraus Una cosa, fracassar. anar-se'n a can Pistraus Algú, morir. can seixanta Lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre, un gran desgavell. Allò era can seixanta. Aquest afer sembla can [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir d'un estat d'ensopiment. L'aire fred el va deixondir. Sortir d'un estat d'ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me. Fer sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Davant la proposta d'anar al circ, tothom es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de salvar o de salvar-se de la destrucció, de la ruïna. Acció de salvar o de salvar-se de la mort eterna. La gràcia de Déu és font de salvació per a tothom. Allò que ens salva, els mitjans de salvació. Tu has estat la meva salvació: si no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de satisfer. La satisfacció d'un desig. Estat de qui està satisfet. La satisfacció dels pares dels infants premiats. Un motiu de satisfacció. Van resoldre l'afer a satisfacció de tothom. Acte pel qual s'obté la reparació d'un greuge, d'una ofensa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer content (algú) satisfent els seus desitjos, les seves aspiracions. Hi ha tanta demanadissa, que no podem acontentar tothom. Donar-se per content, satisfet, no desitjar res més. Ens acontentarem amb el mateix guany que l'any passat. Acontenta't amb el que et donaran i no demanis res [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té o mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Era benigne amb tothom. Serà benigne envers els acusats. Cal donar una interpretació benigna a les seves paraules. D'acció suau, saludable. Un clima benigne. Fa un temps benigne. En med., que no és [...]
