FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. La defensa ha argumentat que l'acusat té pertorbades les facultats mentals. Ho va argumentar tan bé que tothom va donar-li la raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No aprovar, trobar malament, (allò dit o fet per algú). Tothom desaprovarà les teves paraules, la teva conducta. No aprovar (algú, especialment un examinand). Els alumnes que han estat desaprovats en setembre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de comportar-se. Tenir una bona, una mala, conducta. Conducta seriosa, regular, irregular, decorosa. Tothom lloa, blasma, la seva conducta. Quantitat determinada de diners, d'espècies, etc., amb la qual hom aconducta o s'aconducta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d'afrontar, algú. Fer escarn d'algú. Ho feu a escarn del seu germà. Allò que és objecte de burla. Ell és l'escarn de tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar barrat. Desbarreu la porta, i que entri tothom. Dislocar les barres (a algú). Sofrir una dislocació de les barres. Perdre la moderació, dir inconveniències, disbarats. Quan parla de política, només desbarra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. És un babau: tothom en fa el que vol. Babau, tot t'ho creus! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en concordança. Els testimoniatges adduïts concorden exactament. Tothom concorda a dir que és un home de bé. L'adjectiu concorda amb el substantiu que qualifica o determina. Posar en concordança, conciliar. Concordar les parts, les persones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Abominava els homes que l'havien traït. Abomina la música electrònica. Manifestar desaprovació vers una persona o un fet. Darrerament tothom abomina dels polítics. Abomineu com abomino jo dels pactes en secret. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que llança clams repetits. Ple de clamor, de la natura del clamor. Reunió clamorosa. Disputa clamorosa. Sorollós, turbulent. Aplaudiments clamorosos. Escàndol clamorós. Tan extraordinari que resulta evident per a tothom. Èxit clamorós, triomf clamorós, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament. És un plaga: no s'hi pot parlar seriosament. Ja fa una estona que fa el plaga i tothom li riu les gràcies. [...]
