FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en complet desordre o en desconcert (un conjunt de coses o de persones). La mort del pare desgavellà la família. Caure en un complet desordre o en desconcert. Un poble no es desgavella si tothom està unit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Virtut de qui no té ni mostra una alta opinió de si mateix. És un home ple de modèstia. Plau a tothom perquè uneix el mèrit a la modèstia. Falsa modèstia. Qualitat de modest. La modèstia d'un sou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De pare, propi del pare. Amor paternal. Que indica protecció, acolliment, tracte afectuós. Desplegava una actitud paternal envers els seus subordinats. Que té una actitud protectora. Era un home molt paternal, que s'havia guanyat l'afecte de tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s'embarbolla. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t'embarbolles! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En moviment, fora de lloc, en renou. En arribar, ho trobà tot en doina. anar en doina Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d'una part a l'altra. En aquesta casa, tothom va en doina! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a viure en societat. L'home és un ésser sociable. Que té un comportament amable en les relacions socials. Un tarannà sociable. Que cerca el tracte amb les altres persones. És un home molt sociable: es fa amb tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar vergonya (a algú). Amb el seu comportament avergonyeix els seus pares. Sentir vergonya. Fa el mal i no se n'avergonyeix. S'avergonyeix de tenir-lo per amic. Fer sentir (a algú) vergonya, confondre amb retrets. El vaig avergonyir davant de tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de restar callat, sense dir mot. El seu mutisme va estranyar tothom. Silenci obstinat. Va estar-se tota la reunió en el mutisme més absolut. Actitud adoptada per causes patològiques d'origen mental, consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Picar de mans en senyal de viva aprovació, d'entusiasme. Tots els concurrents aplaudien entusiasmats. Demostrar (a algú) l'aprovació, l'entusiasme, picant de mans. L'auditori aplaudí vivament l'actor. Demostrar una viva aprovació (per una cosa). Tothom ha aplaudit la [...]
