1.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ploure(fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar(v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga [...]
|
2.
tomballar [o tomballejar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure, rodolar. anar de tomballons Cp. rebolcar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
versar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tractar. caure. La conversa va caure sobre els accidents de la carretera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
sucumbir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Cedir. caure. Caure en la temptació. rendir-seo retre's lliurar-se 2 morir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
capitombar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
cascadejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
rossolar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baixar, caure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
pecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(En sentit propi, és un terme exclusivament de l'argot religiós) faltar(->) fornicar, pecar carnalment. caure en pecato simpl. caure ofendre Déu prevaricar empecadar-se, omplir-se de pecats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
depilar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
decalvar, fer caure el cabell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
desplomar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 inclinar. 2 (desplomar-sepron.) caure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 → inclinar. 2 (desplomar-se pron.) → caure. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |