En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La traducció desigles formades en altres llengües planteja diversos problemes de solució com-
plexa, a causa sobretot de la seva gran proliferació, com a noms propis o com a noms comuns, i de
la necessitat immediata de trobar equivalències de les de procedència estrangera. [...]
tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús metalingüístic. Per exemple:
l'abreviatura pg. equival al mot passeig
Sigles
Una sigla s'ha d'escriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que s'escriu en cursiva (perquè es tracta d'una denominació estrangera o per altres qüestions convencionals [...]
singular. Per exemple: En Riera (o El Riera) és conegut nostre, però Els Riera són coneguts nostres.
Aquests articles s'apostrofen davantde noms començats amb vocal o hac. Per exemple: en Ramon, el Joan, la Maria, na Laia, però n'Enric, l'Oriol, n'Hug, l'Amèlia, n'Helena. La forma femenina, com l'article [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La lexicalització desigles es produeix a causa de l'alta freqüència d'aparició, de l'analogia amb
altres paraules del mateix camp semàntic i de la necessitat de derivació. La lexicalització compor-
ta que una sigla s'incorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles d [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles es poden formar de diverses maneres. Generalment, amb les lletres inicials dels mots
plens (noms, adjectius, verbs i adverbis).
ICS Institut Català de la Salut
IVAM Institut Valencià d'Art Modern
ERO expedient de regulació d'ocupació
De vegades també incorporen la inicial d'alguna [...]
En certs casos, és possible fer servir tant la preposició per com per a davantde sintagma nominal, pronom o adverbi. Es tracta dels casos següents:
1. En complements que indiquen orientació o intenció. Per exemple:
Estudia per
advocat.
Estudia per a advocat.
2. En complements que expressen [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'apostrofació davantde les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciació
sil·làbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de l'article o la pre-
posició amb el nom de la lletra inicial.
el PCUS el pe-cus
l'MPOC l'ema-poc
la BDOL la [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]