Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 152

Diccionari de la llengua catalana
61. no-violència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud que, sense renunciar a l'ús de la força, refusa d'emprar la violència i de tornar mal per mal. [...]
62. pasturant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el cap abaixat fins a tocar a terra, en actitud de pasturar, s'aplica a un animal. [...]
63. travessat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té davant del peu o el tronc un o més animals en actitud de passar. Un arbre travessat. [...]
64. entossudir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obstinar-se. S'entossudeix en la seva actitud. No sé per què t'entossudeixes a negar-ho: tothom sap que ho has fet tu.  [...]
65. esperançar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar esperances (a algú). La seva actitud benèvola l'esperançà. Tenir l'esperança (d'alguna cosa). Això no era d'esperançar. [...]
66. atlantisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estratègia militar i política de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Actitud favorable a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. [...]
67. vacil·lar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vacil·lava. Vacil·lar la voluntat, la fe. Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar algú en les seves resolucions. [...]
68. caganer -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que caga sovint. Criatura fins als tres anys aproximadament. La classe dels caganers. Covard 1. Figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos.  [...]
69. envilir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vil, menyspreable. Aquesta actitud l'envileix. Esdevenir vil, menyspreable. S'envileix l'home que exalça, per or o per temença, el sabre i el triomf.  [...]
70. infantilisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infantil. Presència en l'adult de caràcters morfològics i, a vegades, psíquics de l'infant. Actitud pròpia d'un infant mantinguda en edat posterior. [...]
Pàgines  7 / 16 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>