FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El primer dels ordes majors actuals. Rebre el diaconat. Dignitat, càrrec, de diaca. Exercir el diaconat. Conjunt dels diaques d'una Església, d'un país, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestidura superior que el diaca i el sotsdiaca porten en els oficis solemnes, i el bisbe duu dessota la casulla. Túnica oberta pels costats que porten els macers i reis d'armes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ordenat tres preveres. L'han ordenat diaca. L'han ordenat. Rebre els ordes sagrats. En el judaisme, transmetre ritualment l'autoritat espiritual (a algú). Donar ordre (de fer quelcom). Jo li he ordenat que vingués. El metge ha ordenat que em llevés. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateixa línia horitzontal d'un cartó. Antigament, conjunt de l'oficiant, el diaca i el sotsdiaca. Llur vestuari exterior. Llei de tres diners d'argent fi sobre un total de dotze a la moneda de billó. Moneda de tern. Diner de tern. [...]