FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forquilla grossa amb què se subjecta el menjar que hom trinxa. Moble de menjador en què es posen les viandes que hom ha de trinxar o preparar abans de servir-les a taula. El qui servia i trinxava la vianda a la taula d'un senyor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document o volum que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d'un senyoriu, i les càrregues que comporten, davant d'un notari designat pel senyor a fi d'enregistrar-les. Volum on els notaris o altres persones copiaven documents, sencers o d'una manera resumida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cerimònia solemne amb què un home reconeix que és el vassall d'un senyor i li promet fidelitat a canvi de la concessió d'un feu. Acte de submissió, de respecte, de veneració, envers una persona. Retre, prestar, homenatge a algú. Oferir un llibre en homenatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada del govern, la defensa i la jurisdicció d'un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà amb obligació de defensar-lo. Càrrec de govern de l'orde de l'Hospital a la Corona catalanoaragonesa. Castellà d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les criatures, dels infants, d'una casa. Explicava contes a la mainada de la seva germana. Conjunt de criatures, d'infants. La mainada saltava pel carrer al so dels timbals. Criatura 2 1. Té dues mainades. Antigament, companyia de gent d'armes al servei d'un senyor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Modalitat del dret de bagatge, que consistia en l'obligació de transportar coses per a les hosts o la collita al magatzem del senyor. Antic pacte, inclòs en contractes d'arrendament de propietats rústiques, de transport de fruits o de materials a favor del propietari o de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a demanar un ajut, una informació a algú. Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d'un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic. Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manar; l'efecte. No obeïren el manament de llur senyor. Precepte del decàleg o de l'Església. Els deu manaments de la llei de Déu. Despatx judicial amb què hom dona ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
