1 (f. doctorao doctoressa) ulema, doctor de la llei musulmana. rabí, doctor de la llei jueva. 2 mestre. 3 metge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

operador. El doctor X és l'operador. Cp. sagnador: el qui tenia per ofici fer sagnies. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(En sentit irònic) lletrut doctor, persona saberuda. ésser un (o una) mestretites ésser un milhomes ésser un (o una) setciències ésser més savi que un Salomó saber més que el llibre de les set sivelles saber fer de tot, fora culs d'olla saber com es mata el peix saber més que el cul de mestre [...]

1 (f. mestrao mestressa) institutor(f. institutriu) instructor(->) educador pedagog preceptor monitor iniciador, el qui inicia algú en una ciència, etc. professor(->) adoctrinador doctor, el qui ensenya coses de doctrina. Els doctors de l'Església. 2 Dit, en un sentit ampli, d'aquell [...]

tractament: hidroteràpia, termoteràpia, electroteràpia, helioteràpia, etc.). 2 títol. La gent li donava el títol de doctor, i no ho era. qualificatiu d'honor. «Sa Santedat» és un qualificatiu d'honor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(f. metgeo metgessa) metjastreo medicastre, mal metge. doctor(popularment) facultatiu terapeuta, nom grec que significa metge. cirurgià patòlego patologista, metge especialitzat en la diagnosi de les malalties. pediatre, metge d'infants. tocòleg, metge especialitzat en els parts. ginecòleg [...]

paraula en tot el dia. arrumbar-se, dirigir-se cap a un cert punt o en una direcció determinada. 3 Donar a algú l'adreça d'un tercer. atraçar. Demanaven un metge i els vaig atraçar al doctor X. 4 (un escrit, posant l'adreça) sobreescriure 5 proveir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]