v intr 1 escupir. Prohibit d'escopir a terra, prohibido escupir en el suelo. v tr 2 escupir. El malalt escopia sang, el enfermo escupía sangre. 3 [repel·lir] escupir. Aquesta fusta escup la pintura, esta madera escupe la pintura. 4 fig escupir, arrojar. Els canons escopien metralla, los cañones [...]
tiene su librillo. 9 de la terra de la tierra. 10 en els confins de la terra en los confines de la tierra (o del mundo). 11 en terra de cecs el borni és rei en el país de los ciegos el tuerto es rey. 12 ésser més vell que escopir a terra [una cosa] ser más viejo que la sarna (o que la tos). 13 menjar [...]
romperle a uno la cara. 22 donar (o treure) la cara fig i fam [en un afer] dar la cara. 23 donar (o treure, o mostrar) la cara per algú fig i fam [respondre per algú] dar (o sacar) la cara por alguno. 24 escopir a la cara d'algú [manifestar menyspreu] escupir a la cara a alguien. 25 fer bona (o mala) cara [...]