Resultats de la cerca bàsica: 347.577
|
31.
Ús de l'article davant dels noms de persona, d'animals i d'objectes singulars / 'en Pau Casals' o 'Pau Casals'?
Font
Fitxes de l'Optimot
ara algunes campanes. Per exemple:
Feia dies que no trobàvem en Tigret i els ratolins campaven lliures per la casa.
La Tomassa no va parar de repicar.
Cal tenir en compte que en valencià, en parlars de la Franja i en tortosí no se sol fer servir l'article davant dels noms de persona. Per exemple [...]
|
|
32.
topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de la província i la capital de província és murcià -ana.
[...]
|
|
33.
article
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'un reglament] artículo. 2 [d'una publicació col·lectiva] artículo. 3 [d'un diari] artículo. 4 [d'un diccionari] artículo. 5 artículo. Articles de luxe, artículos de lujo. 6 dr artículo. 7 anat [artell] artejo. 8 anat [de la mà] nudillo. 9 gram artículo. 10 article de fe crist artículo de fe [...]
|
|
34.
article
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Cadascuna de les divisions d'un diccionari encapçalada per una entrada i que en conté informacions semàntiques, fòniques, sintàctiques, etc. [...]
|
|
35.
article
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Unitat bàsica de divisió de la part dispositiva d'una llei o una altra norma jurídica, que pot contenir un únic paràgraf o diversos de numerats. [...]
i2
|
|
36.
Setmana Santa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Celebració anual, que té lloc entre els mesos de març i abril, corresponent als set dies que van del diumenge de Rams al de Pasqua, en els quals es commemora la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. [...]
|
|
37.
fèria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. [...]
|
|
38.
Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Font
Fitxes de l'Optimot
Baix Cinca: del Baix Cinca
Benavarri: benavarrès -esa
Calaceit: calaceità -ana
Fraga: fragatí -ina
Franja: franjolí -ina
Llitera: lliterà -ana
Matarranya: del Matarranya
Ribagorça: ribagorçà -ana
Tamarit: tamarità -ana
Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana
[...]
|
|
39.
i 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
s'acaba de dir, afegir un comentari a una exclamació, expressar la nostra estranyesa davant una pregunta, fer un aclariment a manera de parèntesi, etc. I si no arriba a temps? I tu, què faràs? Quina desgràcia! I la meva mare que no en sap res. —Ací, vols [...]
|
|
40.
Nom de les parts del dia
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:
matí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.
migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.
tarda [...]
|
i2
1 1 conj. [LC] Enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l'addició d'allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius, el segon essent sovint una conseqüència del primer, o a vegades estant-hi en oposició o esdevenint-se malgrat seu. Un carrer ample i llarg. Té una col·lecció de monedes d'or i d'argent. Ha comprat un sofà i dues butaques. Hem escrit als parents i als amics. En Joan i en Pere estan tots dos malalts. N'hi ha de nous i de vells. Pregava humilment i devotament. Ella reia i plorava alhora. Plou i neva. Nosaltres treballàvem i vosaltres us ho miràveu. Jo li vaig dir que no tornaria, i ella, llavors, es va posar a plorar. Hem de castigar-lo, i el castigarem. Esperàvem que treballaria, i es va estar tot el temps jugant. Era ben forta, i es va trencar.
1 2 conj. [LC] Implica, a vegades, una idea de repetició o de diferenciació. Fa dies i dies que plou.
2 conj. [LC] S'usa també, en principi de clàusula, per a introduir una interrogació sobre quelcom que relacionem amb allò que s'acaba de dir, afegir un comentari a una exclamació, expressar la nostra estranyesa davant una pregunta, fer un aclariment a manera de parèntesi, etc. I si no arriba a temps? I tu, què faràs? Quina desgràcia! I la meva mare que no en sap res. —Ací, vols esperar-lo? —I, doncs, a on? Quan s'enutja —i s'enutja molt sovint— és qüestió d'esperar que es calmi.
3 conj. [LC] S'usa, també, després d'haver expressat una cosa, per a afegir-hi un atribut o modificador. És una mentida, i de les més grosses. Ves-te'n del meu davant, i de pressa.