1 adj. particular. personal. Això és per al meu ús personal. íntim, molt privat. La vida íntima de X. inoficial, que no depèn del seu ofici públic. Ant. Comú. Oficial. Públic. 2 m. favorit. 3 faltat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

privat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. individual, particular. subjectiu. Una apreciació subjectiva. íntim. Higiene íntima. Vida íntima. privat. Això és el meu afer privat. 2 m. grup. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

abecedari. L'abecedari grec. abecé, l'alfabet, esp. en l'escola de pàrvuls. xifra, alfabet privat, sistema de signes convencionals per a una escriptura secreta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

privat. a porta closa en cambra. Treballar en cambra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 panxabuit(fam.) tenir el pap buit(fam.) 2 faltat, privat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

propi particular(per oposició a general) privat(per oposició a públic) personal Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. autèntic, garantit per un acte oficial. solemne, acompanyat de formalitats que li donen una importància oficial. Jurament solemne. Professió solemne (monàstica, feta en públic). semioficial Cp. oficiós: que prové d'una font oficial, però amb caràcter privat, públic. Una escriptura pública [...]

1 adj. i m. i f. Que és objecte de la predilecció d'algú. preferit privilegiat predilecte elegit(fig.). Els elegits de la fortuna. 2 m. i f. El qui és objecte de la predilecció d'algú. privat(m.). Ell era el privat del monarca. benjamí, el fill més petit i preferit. ésser la nina dels ulls [...]

1 exclusiu. La raó és exclusiva de l'home. peculiar consubstancial inherent privatiu característic personal típic, propi d'un tipus o d'un grup. específic, propi d'una espècie. distintiu, que distingeix una cosa o un grup d'altres. El caràcter distintiu d'un idioma. individual privat, propi d [...]