FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona noble. És una dama respectabilíssima. Realçant la idea de distinció i mai en vocatiu, senyora. Sembla una gran dama. Junta de dames. Dona noble a la qual es consagrava un cavaller. Morir per la seva dama. La dama dels seus pensaments. En el teatre, actriu amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de terra conservat en rebaixar un terreny, que serveix de testimoni per a amidar el volum excavat. Pedra o paret de rajola refractària que forma el davant del gresol d'un alt forn. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer de l'ordre dels hiracoïdeus, de talla petita, amb un aspecte general semblant al cobai, de tronc allargat i de potes curtes. damà arborícola Damà del gènere Dendrohyrax, que viu als boscos de l'oest d'Àfrica. damà estèpic Damà del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant semblant al cérvol però més petit, amb les banyes palmades en llur part superior (Damadama). Lleuger com una daina. Córrer com una daina. En escoltisme, noia de set a onze anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fer-se seva una persona inspirant-li amor. Fer la conquista d'una dama. Persona conquistada. L'he vist passejar-se amb la seva nova conquista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant del gènere Gazella, del grup dels antilopins, petit, molt àgil, d'ulls grossos i vius i banyes corbades. Gasela que viu al nord d'Àfrica (Gazella dorcas). gasela dama Gasela que viu a les zones desèrtiques d'Àfrica (Gazella dama). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica curta que enclou un pensament delicat o galant, adreçat sovint a una dama. Paraules de galanteria. Composició musical vocal polifònica en llengua vulgar, generalment sobre un tema profà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar dret i més alt de la posició normal. Posar-se de puntetes. La criatura s'empina per arribar a l'interruptor. Alzinar-se . La dama s'empinà i cridà que allò era un ultratge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té naturalitat i es conforma a motlles establerts. Llenguatge, estil, amanerat. Era una actriu de gestos amanerats. En Juli és un home amanerat: no hi pots tenir una conversa informal. Una noble dama amanerada. Escriptors, artistes, amanerats. Efeminat. [...]