Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 27.761

Diccionari de la llengua catalana
71. descriptor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que descriu. Paraula clau que defineix el contingut d'un document i que en facilita la localització. Mot que encapçala una definició de diccionari. [...]
72. performatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, pel sol fet d'ésser enunciat, es realitza l'acció que expressa. L'expressió jo et prometo que vindré és un enunciat performatiu.  [...]
73. torner tornera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artesà que afaiçona peces utilitzant un torn. Persona que fabrica torns. Persona que, en un convent, en un hospici, etc., té cura del torn.  [...]
74. destil·lador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que destil·la. Persona que fabrica productes obtinguts per destil·lació. Aparell que serveix per a destil·lar. [...]
75. eixamplador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que eixampla. Giny mecànic que, en passar-hi la peça de teixit, l'estira transversalment desarrugant-la. [...]
76. furfuraci -àcia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té l'aparença de segó, que fa escames que semblen les pellofes del segó. [...]
77. malsonant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sona malament, que ofèn les orelles de la persona que escolta. Una paraula malsonant. [...]
78. prenom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom que, entre els romans, precedia el de família. Nom individual que precedeix el cognom. [...]
79. reconeixedor 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reconeix o examina. Que comprèn, admet, allò de què hom li fa reconvenció. Reconeixent. [...]
80. contratemps
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs.  [...]
Pàgines  8 / 2.777 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>