Resultats de la cerca bàsica: 27.761

Diccionari de la llengua catalana
81. reconeixedor 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reconeix o examina. Que comprèn, admet, allò de què hom li fa reconvenció. Reconeixent. [...]
82. catacrac
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll d'una cosa que es trenca, que cruix, etc. Soroll d'una cosa que es trenca, que cruix, etc. Vam sentir un catacrac i una part del sostre es desplomà. [...]
83. cinc-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 499 davant seu, el que fa cinc-cents. Que és una de les cinc-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un cinc-centè, 1/500. [...]
84. dos-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, el que fa dos-cents. Que és una de les dues-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un dos-centè, 1/200. [...]
85. quatre-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 399 davant seu, el que fa quatre-cents. Que és una de les quatre-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un quatre-centè, 1/400. [...]
86. set-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 699 davant seu, el que fa set-cents. Que és una de les set-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Tres set-centens, 3/700. [...]
87. tres-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 299 davant seu, el que fa tres-cents. Que és una de les tres-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un tres-centè, 1/300. [...]
88. xarlatà xarlatana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, procurant atraure la curiositat dels passants, els ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc. Persona que explota la credulitat pública. Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat. [...]
89. amoïnós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que amoïna. Que de costum amoïna. [...]
90. arter -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té vivor, que és atrevit. [...]
Pàgines  9 / 2.777 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>