No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.
Per exemple:
l'apt. 210 de Girona ('l'apartat')
nota de l'ed. ('l'editor')
l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple:
l'1 de juliol ('l'u')
l'11 de novembre ('l'onze')
l'11a clàusula del contracte ('l'onzena')
la contractació d'11 jugadors ( [...]
En les enumeracions introduïdes per una partícula que s'ha d'apostrofar davant el primer mot de l'enumeració, es deixa aquesta partícula sense apostrofar:
El teatre musical pot ser de:
? òpera
? sarsuela
? tragèdia
? opereta
No obstant això, és preferible no deixar sols elements o partícules [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davantd'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià...
L'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davant de hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix.
En canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa [...]
Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
En general, els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davantd'una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d'usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l'ús de l'apòstrof. Per exemple:
L'autora d'Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.
L'Ara treu un [...]