31.
àngel
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esperit celestial àngel tutelar, àngel de la guarda. angelot, figura gran d'àngel que hom pintava en els retaules o col·locava en les façanes. la milícia angèlica (o celestial), els àngels en el seu conjunt. geni tutelaro dèmon, esperit que, segons la teologia pagana, protegia les persones o [...]
|
32.
penetració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de penetrar (->). penetrament 2 Facultat d'anar fins al fons de les coses. intuïció perspicàciao perspicacitat finor d'esperit subtilitato subtilesa clarividència luciditato lucidesa agudesa nas(fig.) Cp. sagacitat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
33.
agudesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualitat d'agut. acuïtat. L'acuïtat d'un so, d'una sensació. estridència(d'un so) enginy, agudesa d'enteniment. sal(fig.), agudesa de l'esperit. Cp. finor 2 Dita aguda. facècia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
34.
rigidesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (En sentit material) rigiditat encarcarament enravenament enrederament rigor mortis, rigidesa cadavèrica. empesa(de la roba nova) Cp. catalèpsia: rigidesa muscular, tensió 2 (En sentit moral) severitat estretesa (o estretor) d'esperit rigor(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
coratge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
collons(molt vulg.) ardiment esma, força d'esperit, coratge (Alc.). Cp. heroisme Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
ànima
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esperit. En un sentit estricte, hom estableix una distinció entre ànima i esperit. La primera és considerada com a seti de la sensibilitat i la voluntat (vida moral), mentre que el segon és el seti de la intel·ligència i de la raó (vida intel·lectual). Així, es diu: X és un esperit refinat, fort [...]
1 esperit. En un sentit estricte, hom estableix una distinció entre ànima i esperit. La primera és considerada com a seti de la sensibilitat i la voluntat (vida moral), mentre que el segon és el seti de la intel·ligència i de la raó (vida intel·lectual). Així, es diu: X és un esperit refinat, fort, clar, poderós, però és una ànima roïna, baixa, etc. psique, personificació de l'ànima humana. → persona. 2 L'ànima considerada com a seti de la vida sensitiva i volitiva. ànim, l'ànima en tant que vol, en tant que és principi d'activitat. cor. És un home sense cor, sense ànima. coratge. Ésser ferm de coratge contra les temptacions. entranyes. És una mare sense entranyes. consciència. No tenir consciència. sentiments. És una persona de bons (o mals) sentiments. animeta, mala ànima, mals sentiments. Per obrar així, es necessita tenir una animeta! 3 L'ànima considerada com subsistent després de la mort, separada del cos. esperit. Diuen que en aquesta casa hi ha esperits. Evocar els esperits. animeta. Pregar per les animetes. ombra o espectre, allò que, segons els antics, sobreviu d'una persona. manes (m. pl.), ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. 4 Fig. animador motor promotor 5 → reforç. 6 → expressió. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
37.
amplària
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amplada ample(m.). El camp té vint metres d'ample per trenta de llarg. latitud envergadura, pròpiament, ample d'una vela envergada; per ext., amplària, en sentit fig. Un esperit de gran envergadura. mànega, amplària d'una nau. Cp. grandesa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
38.
aturat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estancat. 2 Sense feina, en atur. desocupat parat 3 Fig. Dit d'una persona de poc esperit o de poca empresa. parat encantat ésser un estaquirot ésser un(o una) fava ésser un enze ésser un estaferm ésser un caramot ésser un sòmines Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
39.
desconcertar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desordenar, desbaratar. torbar(->) destemptar, posar algú en un estat d'esperit en el qual hom no sap què fer. destarotar(fam.) atordir desesmar confondre atorrollar fer perdre el cap fer perdre l'aplom (o la serenitat, o la seguretat) fer perdre l'esma Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
40.
agut
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(dolor) 3 (Parlant de la veu, d'un to, del so) sobreagut alt estrident escardalenc, es diu de la veu alta i prima. xeremell, es diu de la veu d'espinguet. prim. Una veu prima. agre. Un so agre. Un crit agre. 4 (Parlant de l'esperit, de la intel·ligència, de l'estil) penetrant subtil Ant. Esmús [...]
|