Resultats de la cerca bàsica: 192.113

1. no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc. / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes
Font Fitxes de l'Optimot
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]
2. Usos de per o per a davant d'infinitiu (1) / Valor de finalitat
Font Fitxes de l'Optimot
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
3. Usos de per i per a davant d'infinitiu (2) / Hi ha papers per a endreçar o Hi ha papers per endreçar
Font Fitxes de l'Optimot
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
4. Perífrasis d'infinitiu: acabar per + infinitiu, acabar de + infinitiu
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple: Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència. És tan pesat que acabarem per claudicar. Altres construccions que es poden fer servir també [...]
5. En o al davant d'infinitiu: en entrar o a l'entrar?
Font Fitxes de l'Optimot
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents: Valor temporal La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple: En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
6. infinitiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
7. Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple: Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
8. Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
9. Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat / Nom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc. Aquesta [...]
10. ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font Fitxes de l'Optimot
Pàgines  1 / 19.212 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>