El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc. s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema) Cal tenir [...]

quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...); quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu; quan fa referència al signe de la suma: el signe més. S'escriu mes en els casos següents: amb el significat d''una dotzena part de l [...]

El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere. Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u: gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc. rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]

: en el verb halar ('menjar') en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!... en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby... en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]

del prefix i de la s- inicial del mot al qual s'adjunta. Per exemple: sotssecretari, transsexual, transsiberià, Transsilvània, dessalar, dissort, etc. Passa el mateix en el cas de qualssevol i qualssevulla, en què la grafia ss és el resultat de la unió de la -s final de quals i de la s- inicial de se [...]

que al costat d'aquests mots, n'hi ha molts d'altres que s'escriuen amb l, com ara: alarma, argila, calidesa, colesterol, clientela, depilar, parentela, etc. Convé, doncs, davant d'un mot que planteja dubte, consultar el diccionari. S'escriuen amb l·l els derivats cultes de paraules que s'escriuen [...]

. Convé notar que el sufix -isme (no l'arrel del mot que conté el sufix -isme) no duu mai dièresi. S'exceptuen els derivats amb el sufix -al, atès que es manté el diftong del mot primitiu: coital, col·loidal, esferoidal, fluidal, helicoidal, laical, romboidal, trapezoidal, etc., menys proïsmal i [...]

No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple: A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]

Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix: Hem facilitat la creació d'u- na empresa tecnològica. Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]

nou suplement. Has vist l'última portada d'El Temps? Els relats d'El cafè de la Granota se situen a Mequinensa. Pel que fa als usos metalingüístics, cal tenir en compte que se sol apostrofar l'article. Per exemple: L'ai-ai és un mot que he après al Paraulògic. L'eguassada del paràgraf anterior s [...]