Resultats de la cerca frase exacta: 43
|
1.
captenir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, comportar-se. Es captingué com un home fora de seny. Es captingueren molt cruelment envers ell. La Isabel sempre s'ha captingut molt bé de mi. [...]
|
|
2.
captenir-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com mantenir o mantindre.
[...]
|
|
3.
captenir-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron comportarse, portarse, conducirse. Cal captenir-se com Déu mana, hay que comportarse como Dios manda. [...]
|
|
4.
captenir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
obrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
Imperatiu del verb 'captenir-se' / 'captingues-te' o 'captingue't'? / 'capteniu-vos' o 'captingueu-vos'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb captenir-se és captén-te o captingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma captín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma captingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
|
|
6.
moltonejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Captenir-se amb un esperit gregari. [...]
|
|
7.
pobrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser més o menys pobre. Captenir-se com un pobre. [...]
|
|
8.
capteniment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de captenir-se, de presentar-se. Estic molt satisfet del vostre capteniment. [...]
|
|
9.
comport
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera d'estar-se, de posar-se, de captenir-se, en presència d'altres. [...]
rellevar
|
|
10.
ordinàriament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera ordinària. Ell ve ordinàriament a les quatre. Captenir-se ordinàriament. [...]
|
rellevar
1 1 v. tr. [AD] [LC] Alliberar (algú) d'una obligació, d'un servei, etc., posant algú altri o posant-se un mateix en el seu lloc. Rellevar la guàrdia. Rellevar un sentinella. Rellevar algú de sentinella. Els dos vigilants es relleven cada sis hores.
1 2 v. tr. [AD] [LC] Alliberar (algú) d'una obligació, d'una pena, etc. L'he rellevat de fer-ho. Relleveu-me d'aquest encàrrec.
2 1 v. tr. [LC] Donar relleu (a una escultura, un dibuix, un gravat o un teixit).
2 2 v. tr. [LC] Exaltar 1. Rellevar el mèrit d'algú. Cal rellevar-lo als ulls de tothom.