FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conté l'aprest en les màquines de parar i d'aprestar o el color en les màquines d'estampar. Nínxol 1 1. Naquera 1. Embarcació petita, de fons pla, sense quilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent natural d'aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l'aigua d'una conca de gran extensió o d'una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua. El riu Llobregat. El Segre és el riu més important de Catalunya després de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un camí, anar dret a un lloc. Una senda que dreçava a la font. Posar dret (allò que està inclinat o ajagut). Dreçar un arbrissó que creix inclinat. En sentir aquell soroll, els cavalls dreçaren les orelles. dreçar l'orella [o dreçar les orelles] Parar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el conducte ejaculador. conducte ejaculador Conducte que comença a la vesícula seminal i aflueix a la uretra prostàtica. conducte radial Conducte que surt de l'estómac de les meduses i va a parar al canal circular que voreja l'ombrel·la. conducte radial Conducte que en els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enfonsarà el país. No és gens decidit: per no res s'enfonsa. Rompre, fer una obertura (en alguna cosa), de fora endins, de dalt a baix. Per entrar-hi vam haver d'enfonsar la paret. No pots obrir-la, la porta? Enfonsa-la, doncs! Es va enfonsar el sostre, i tots van anar a parar al pis de baix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com defineix el mot copsar? Tenir fi, anar a parar o a acabar a tal o tal punt. Aquest camí defineix en el prat que hi ha més avall. Anar disminuint d'amplària, de gruix, etc., fins a esdevenir nul. Posar fi (a alguna cosa). Pagar el que resta a satisfer (d'un compte, d'un deute [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Contagiar 1 1, 1 2, 2 1 i 2 2. Posar plegats tot al llarg (dos o més fils), però sense retorçar-los perquè formin un sol fil. Fil encomanat. Fer acompanyar (un fil trencat) per un dels de la seva banda quan no es pot trobar l'altre cap del fil, en la màquina de parar. Passar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Mecanisme d'alguns sistemes d'ordidors i de màquines de parar que serveix per a obtenir els plegadors plens d'ordit amb el fil ben premut. Mecanisme amb què es regula la pressió del cilindre contra les agulles en les màquines jacquard. Aparell en què són foradats els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
home sec i taciturn. Sense cap accessori o acompanyament que n'augmenti el valor, l'amenitat, etc. Maneres seques. Estil sec. Temps sec. Fer sec. Mongetes seques. en sec Fora de l'aigua o d'un lloc humit. Aquesta corbata, l'has de rentar en sec. en sec Sobtadament. Va parar en sec. a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. màquina de fondre Fonedora. màquina de parar Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors. màquina de retiratge Màquina tipogràfica que imprimia les dues cares del full, d'una sola passada. màquina de rodets Màquina emprada per a omplir [...]
