1 v. intr. [LC] Una cosa, moure's lleugerament d'ací d'allà, tremolar, per mancança d'estabilitat. 2 v. intr. [LC] Una flama, una llum, etc., tremolar, estar a punt d'apagar-se. Una llum que el vent fa vacil·lar. 3 v. intr. [LC] Una cosa no material, ésser poc ferma, inestable, etc. La memòria del vell vacil·lava. Vacil·lar la voluntat, la fe. 4 v. intr. [LC] Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar algú en les seves resolucions.
