FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura emblemàtica amb una sentència concisa que l'explica, usada especialment en heràldica per a denotar el designi de la persona que l'adopta. La divisa és sota l'escut. La nostra divisa és «Avant i fora». Senyal exterior per a distingir. Els jugadors anglesos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposició extrema. Condició d'un cos per la qual mostra propietats o forces oposades en parts o en direccions oposades. Fet de presentar tal o tal propietat un cos amb relació als seus pols. Propietat d'un sistema elèctric que permet distingir els pols positiu i negatiu d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. El Segre i l'Ebre confonen llurs aigües. Confondre's dues coses, confondre's una cosa amb una altra. Els nobles s'havien confós amb el poble. Abans de la creació els elements es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'un aplec de persones o de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera. Els lladres volgueren aprofitar-se de la confusió per a robar. L'atac sobtat portà la confusió als rengles enemics. Confusió d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Teatre de varietats. Grup que es pot distingir dintre el conjunt dels animals, les plantes, els fongs o els bacteris d'una mateixa espècie, atenent a certs caràcters que no són comuns a tots els individus de l'espècie. Varietat resistent a una malura. Conjunt d'individus d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, entre els quals cal distingir els que pertanyien al difunt i els que tenien una finalitat ritual. Lloc o recipient destinat a dipositar-hi o guardar-hi alguna cosa, a emmagatzemar-hi o retenir-hi alguna cosa. Els dipòsits del moll. Un dipòsit de mercaderies. Un dipòsit de cadàvers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transmissivitat relativa a la refracció d'una ona que travessa la superfície de separació de dos medis. poder resolutiu Capacitat d'un procediment qualsevol d'observació o de mesura i dels procediments químics analítics en particular, de distingir entre dos valors pròxims de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
oració o d'un sintagma. funció gramatical Funció sintàctica. funció semàntica Relació semàntica que un argument estableix amb el predicat de què depèn sintàcticament. Dins una oració es poden distingir diverses funcions semàntiques. [...]