FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes i arbustos de fulles simples, flors pentàmeres i actinomorfes i fruit generalment en càpsula, a la qual pertanyen el lli i la maleïda. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes aquàtiques de fulles sovint amples i flotants i flors solitàries i grosses, a la qual pertanyen les nimfees, el lotus i el nelumbe. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels hiènids que, a diferència de les hienes, menja insectes i no carronya i presenta una dentadura reduïda i dèbil, i habita a l'Àfrica subsahariana (Proteles cristatus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llavor de ceba. Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de tiges fistuloses i fulles també fistuloses, llargues i linears, i flors blanques agrupades en raïms, freqüent als erms, indrets incultes i marges dels camins de les terres baixes i eixutes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos condrictis, de cap i cos molt aplanats, amb la boca terminal i ampla i les fenedures branquials situades als costats del cap, aletes pectorals i ventrals molt grosses i eixamplades, sense aleta anal, d'hàbitat bentònic, que inclou els escats. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers marsupials, de cua llarga i prènsil, pelatge atapeït, amb el segon i el tercer dits soldats i, en algunes espècies, amb una àmplia membrana entre les extremitats que els permet planar, de costums són arborícoles i habiten la regió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça gruixuda i molt clivellada, fulles llargues i rígides, de dues en dues, i pinyes oblongues, grosses i quasi simètriques, que es fa sobretot en terrenys àcids, on pot formar boscos, i es planta també com a forestal o per resinar-lo (Pinus pinaster). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot arbres i arbustos, de fulles simples i amb estípules, flors petites i no gens vistoses i fruit divers, sovint en drupa o núcula, a la qual pertanyen l'aladern, el púdol, l'arçot i l'espinavessa. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de mamífers placentaris, recoberts de grosses escates còrnies, epidèrmiques i imbricades, sense dents i amb llengua llarga i viscosa, que comprèn els pangolins, propis de l'Àfrica i l'Àsia. Individu d'aquest ordre. [...]