FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assaig per a esbrinar la llei d'un objecte d'or o d'argent per l'examen de la ratlla que deixa sobre una pedra basàltica. Insinuació, suggeriment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixir ensems amb els fils d'una tela (fils de matèria o color diferent). Entreteixir fils d'or. Enllaçar 1 . Les branques s'entreteixien formant un dosser. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformar (una cosa) en una altra de naturalesa completament distinta, (una substància) en una altra. Transmutar el plom en or. Transmutar la tristesa en alegria. El caos es transmuta en ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda romana de coure del valor d'un terç d'as. Terç del sòlid d'or encunyat al baix Imperi romà, a l'Imperi bizantí i a molts dels regnes bàrbars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de convertible. Qualitat d'una moneda de poder-se canviar per mitjans de pagament internacionals. Antigament, qualitat del paper moneda de poder-se canviar d'una manera total o parcial en or o plata. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'ésser estirat permanentment sense rompre's, s'aplica especialment als metalls. L'or és un metall dúctil. Que es deixa guiar fàcilment, que es plega fàcilment a la persuasió, a la instrucció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dinar d'or dels almoràvits. Moneda castellana d'Alfons VIII que s'inspira en els morabatins islàmics. Moneda de compte que a Castella va donar lloc al maravedís. Impost de característiques semblants al monedatge. [...]
