31.
ennuegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tapar. engargussar-se, entravessar-se o encallar-se una cosa a la gola. 2 Fig. cansar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
32.
afartar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 hartar, atracar, atiborrar. 2 fig hartar, llenar. L'han afartat de cops, le han hartado de golpes. 3 [enfastidir] hartar, fastidiar, hastiar p fr, cansar. v pron 4 hartarse, atracarse, atiborrarse. 5 fig hartarse. Afartar-se de dormir, hartarse de dormir. [...]
|
33.
aburrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hastiar] avorrir, enfastidir, enfastijar, cansar. Aburre con sus historias, avorreix amb les seves històries. v pron 2 avorrir-se, enfastidir-se. Se aburrió soberanamente, s'ha avorrit solemnement. 3 aburrirse como una ostra (o como sapos) fig i fam morir-se d'avorriment, ensopir-se com un [...]
|
34.
miga
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, esmollar. 8 hacer migas [hacer trizas] fer miques, esmicolar. 9 hacer migas fig i fam [cansar] moldre els ossos, baldar, aixafar, rebentar. 10 hacer migas [moralmente] aclaparar, consternar, abatre. 11 ni una miga fig i fam ni una engruna (o mica). 12 tener miga fig i fam tenir substància (o suc, o sentit [...]
|
35.
afartar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Atipar fort. atipar. 2 Fig. avorrir, cansar. 3 donar. 4 (afartar-sepron.) afarrossar-se, menjar i beure en excés. sobremenjar enfetgegar-se ataconar-se atracar-se 5 Fig. cansar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
pudor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 pudor. 2 fig [timidesa, vergonya] pudor, vergüenza f. f 3 [mala olor] mal olor m, peste, hedor m, pestilencia. Això fa molta pudor, esto da muy mal olor. Pudor de fems, peste a estiércol. 4 fer pudor fig [pudir] apestar, fastidiar, molestar, asquear, cansar. Ja em fa pudor de tant sentir a [...]
|
37.
llibre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 libro. 2 [registre] libro. Llibre de caixa, libro de caja. 3 lit [part d'una obra] libro. 4 caure un llibre de les mans fig [cansar, enfastidir] caerse un libro de las manos. 5 deixar els llibres fig i fam [abandonar els estudis] dejar (o ahorcar, o colgar) los libros. 6 llibre d'assortiment [...]
|
38.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]
|
39.
polvo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[morir] tornar-se pols, tornar a la pols. 7 echar (o pegar, o tirar) un polvo vulg [joder] fotre un clau, follar. 8 hacer morder el polvo fig fer arrossegar per terra. 9 hacer polvo fig [una cosa] fer pols. 10 hacer polvo fig [cansar a alguien] moldre els ossos, deixar baldat. 11 hacer polvo fig [...]
|
40.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, el tanc pot contenir dos mil litres. 11 fig carregar. Estar cargado de dinero, estar carregat de diners. 12 fig i fam [fatigar, molestar] carregar, cansar, molestar. 13 fig i fam carregar. Me han cargado el trabajo más pesado, m'han carregat la feina més feixuga. 14 [atribuir] carregar. Me cargaron [...]
v tr 1 [una mula, una barco, etc] carregar. Cargar balas de algodón en un barco, carregar bales de cotó en un vaixell. Cargar un camión de gravilla, carregar un camió de grava. 2 [un arma de fuego] carregar. 3 carregar. Cargar la estilográfica, carregar l'estilogràfica. 4 mar [las velas] carregar. 5 [gravar] carregar, gravar. 6 [un peso] fer bon [pes]. 7 [aumentar] carregar. Cargar los precios, carregar els preus. 8 heràld carregar. 9 [poner demasiado] carregar. Cargar un guiso de especias, carregar un guisat d'espècies. 10 poder contenir, tenir una cabuda de. El tanque carga dos mil litros, el tanc pot contenir dos mil litres. 11 fig carregar. Estar cargado de dinero, estar carregat de diners. 12 fig i fam [fatigar, molestar] carregar, cansar, molestar. 13 fig i fam carregar. Me han cargado el trabajo más pesado, m'han carregat la feina més feixuga. 14 [atribuir] carregar. Me cargaron las culpas, em carregaren les culpes. 15 [naipes] matar. 16 fam [suspender] escabetxar, carbassejar, donar carbassa. 17 cargar algo en cuenta econ carregar quelcom en compte. v intr 18 [el viento, la tempestad] intensificar-se pron. La tempestad cargó hacia el puerto, la tempesta s'intensificà cap al port. 19 [llevar] carregar tr. He tenido que cargar con el paquete todo el rato, he hagut de carregar el paquet tota l'estona. 20 mil [atacar] carregar. La policía cargó contra los manifestantes, la policia carregà contra els manifestants. 21 [gravitar] carregar. Toda la bóveda carga en los arcos, tota la volta carrega en els arcs. 22 [recaer] carregar, recaure. Toda la responsabilidad carga sobre nosotros, tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres. 23 [apechugar] carregar tr. Yo cargaré con las culpas, jo carregaré les culpes. 24 [arramblar] arreplegar tr. En las excursiones carga con todos los fósiles que encuentra, en les excursions arreplega tots els fòssils que troba. 25 [aprovisionarse] omplir-se pron, abarrotar-se pron. No conviene cargar de géneros estampados, no convé omplir-se de gèneres estampats. 26 [comer, beber demasiado] carregar. 27 [dar fruto] espletar. Este año han cargado los manzanos, enguany han espletat les pomeres. 28 gram [el acento] recaure. v pron 29 [el cielo, el tiempo] carregar-se. 30 carregar-se. Cargarse de paquetes, carregar-se de paquets. 31 fam [romper] trencar tr, fer malbé, espatllar tr. Se ha cargado la lámpara del comedor, ha trencat el llum del menjador. 32 [encargarse] carregar tr. Nos hemos cargado nosotros todo el trabajo, hem carregat nosaltres tota la feina. 33 fam [matar] pelar tr, escabetxar tr. 34 [hartarse] carregar-se, empipar-se. Me estoy cargando y no podré contenerme, em vaig carregant i no em podré contenir. 35 [amostazarse] emmurriar-se, picar-se. 36 [el cuerpo] inclinar-se. |