Resultats de la cerca frase exacta: 144
|
21.
aplegadís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha reunit incidentalment i sense lligam sòlid. Un grup de gent aplegadissa que cerca feina. [...]
|
|
22.
desmodròmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que estableix un lligam entre dos punts d'un mecanisme de manera que la velocitat de l'un dona lloc a una velocitat ben determinada de l'altre. [...]
|
|
23.
il·lació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligam lògic entre les parts d'un raonament. Un bon orador ha de tenir cura de la il·lació del seu discurs. Connexió entre les premisses i la conclusió. [...]
|
|
24.
filiació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares. Lligam entre dues coses l'una de les quals descendeix, ha sortit, de l'altra. Determinar la filiació d'un llenguatge. filiació semàntica Derivació o designació sinonímica. Pertinença a una tendència, a un [...]
|
|
25.
solt -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixat anar d'un lligam, d'un vincle. El gos anava solt pel parc. Córrer a regnes soltes. Vosaltres resteu ací presoners nostres; ell pot tornar-se'n solt i quiti. Separat d'un conjunt de coses, no formant part d'un conjunt. Una notícia solta. Xarxa que es cala verticalment en [...]
|
|
26.
juxtaposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (una cosa) al costat d'una altra sense interposició de cap lligam. Juxtaposar dos mots. Juxtaposar una peça a les altres per formar una sanefa. La ciutat nova es juxtaposa a l'antiga. [...]
|
|
27.
pan-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'tot', especialment usat amb noms de pobles, de societats, etc., per a designar la unió o el lligam entre els pobles, les societats, etc., constituents. Ex.: pangermanisme, paneslavisme, panhel·lenisme, panislamisme, pancatalanisme. [...]
|
|
28.
repudiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, rebutjar (una persona) amb la qual té un lligam social o afectiu. Repudiar algú les seves creences. Rebutjar legalment (el propi cònjuge). Algú, renunciar (a allò a què té dret, una herència, una successió). [...]
|
|
29.
divorci
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dissolució legal del matrimoni. divorci vincular En dret canònic, dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni, àdhuc consumat, quan la fe catòlica d'un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència. Ruptura del lligam que [...]
|
|
30.
divorciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat. Li poden retreure el fet d'haver-se divorciat de l'Antònia. S'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L'art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de [...]
unir
|
unir
1 v. tr. [LC] Formar (amb dues o més coses) un tot. Obtenir aigua artificialment unint oxigen i hidrogen líquids.
2 v. tr. [LC] Establir (entre dues o més coses o persones) un lligam material, moral o legal. Els unia una antiga amistat. Aquell esdeveniment va unir la família.
3 v. intr. pron. [LC] L'ànima s'uneix amb el cos. Unir-se home i dona en matrimoni. Unir-se sexualment. Unir-se diferents estats formant una confederació. Unir-se liberals i conservadors.