FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu. Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i el torrent somriu. [...]
[Se conjuga como: reír] v intr 1 somriure. Me ha sonreído amablemente, m'ha somrigut amablement. 2 somriure. La fortuna le sonríe, la fortuna li somriu. v pron 3 somriure intr. [...]