FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de descobrir allò que estava amagat, que era ignorat. La descoberta d'un tresor. La descoberta d'Amèrica. Cosa descoberta. Les descobertes de la ciència. anar a la descoberta Anar a explorar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encalçar. L'encalç durà ben bé mitja hora. anar a l'encalç d'algú Esforçar-se per atrapar-lo. anar a l'encalç d'alguna cosa Esforçar-se per aconseguir-la. donar l'encalç Encalçar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encontrar o d'encontrar-se; l'efecte. Anar, sortir, a l'encontre d'algú. Desgràcia impensada, contrarietat. Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre, i de poc ho perdem tot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió o manifestació pròpia dels catalans, especialment quan aquests parlen castellà o una altra llengua. Ja ha amollat, ha deixat anar, una catalanada. Text còmic i satíric en català, propi de la Catalunya del Nord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior del buc d'una nau. amb la popa primera Amb la popa per davant, anant l'embarcació enrere. anar en popa [o anar vent en popa] Navegar amb el vent bufant per la popa. anar en popa rodó Navegar amb el vent bufant en la mateixa direcció i en el mateix sentit del rumb [...]
