1.
contusionar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir una contusió. [...]
|
2.
contusionar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
contusionar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr med contusionar, causar una contusión. [...]
|
4.
contusionar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cascar capolar macar blavejar masegar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
dermatotlàsia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Impuls incontrolable a masegar-se o a contusionar una determinada zona de pell. [...]
|
6.
macar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
maganyar(una part del cos, una fruita, etc.) magolar, macar una part del cos copejant-la violentament. cascar. Al cavall, la sella li ha cascat l'esquena. capolar. La calamarsada ha capolat la fruita. contusionar Cp. masegar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext. afectar, ofendre. 3 (ferir-sepron.) prendre mal(≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: tolir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar (amb un ganivet) dardar (amb un dard) arponar (amb un arpó) afitorar (amb una fitora) escorxar pelar escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap (a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext.→ afectar, ofendre. 3 (ferir-se pron.) prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |