91.
peonalla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de peons o soldats de peu. [...]
|
92.
espondeu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peu compost de dues síl·labes llargues. [...]
|
93.
de 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra d D. [...]
|
94.
de 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El punt de partida d'un moviment, d'un espai de temps, d'una transició, d'un mesurament, l'origen; allò de què és separat, privat, alliberat, etc., quelcom. D'on vens? Sortir de casa. Baixar de la muntanya. Pujar de Monistrol a Montserrat. Treure [...]
|
95.
de-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. des-. [...]
|
96.
verro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porc no castrat destinat a cobrir les truges. [fem. verra] Persona que juga brut, deshonesta. Persona grollera. [...]
verro
|
97.
marrà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mascle de l'ovella. Verro 1. [fem. marrana] Que fa marraneries. Porc 2. Convers que continuava practicant secretament el judaisme o l'islam. [...]
|
98.
terçó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal de peu rodó de tres a quatre anys. [...]
|
99.
postil·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observació succinta que es fa al marge, al peu, d'un escrit per a aclarir-ne el text. [...]
|
100.
gobelet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, especialment el de llauna, coure o altre material opac, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc. [...]
|